14 - G. Wechter, D. Meisner

La repetició del model. La imatge és un bon exemple que il·lustra com el gravat de Barcelona publicat al Civitates Orbis Terrarum es converteix en un model de vista de ciutat portuària que s’anirá repetint. L’obra és de primer terç del segle XVII, i encara que ha estat redibuixada no ha incorporat cap dels elements nous de reforma urbana efectuats posteriorment. Continuem veien la Barcelona propera a l’època medieval, tal com la va dibuixar l’artista Vermeyen el 1535. Ara bé, tot i la imprecisió més notòria del dibuix respecte el seu original, el punt de vista sobre el conjunt urbà és més pròxim cosa que permet acostar-nos a alguns dels seus elements més visibles i significatius.

Drassanes i campanars. Un primer terme d’un personatge d’època tocant un llaüt, un dels instruments més populars a Europa des del segle XVI, centra el primer pla de la ciutat ben definida per les seves muralles medievals que havien quedat inacabades al llarg de la façana marítima. El contrast entre el Raval de terrenys rústics però que allotja un dels edificis gòtics més grans de la ciutat, les Drassanes reials, destinat a la construcció de vaixells des del segle XIII, i la resta del conjunt urbà situat rere la muralla de la Rambla és segurament el tret més destacable de la imatge de Barcelona presa des de Montjuïc. Com a referències visuals destaquen el campanar de l’església del Pi, les torres de la Catedral, però poc evidents, el campanar de Santa Caterina, monestir dominic del segle XIII –substituït avui pel mercat del mateix nom- i, en la zona del Born, les dues torres de Santa Maria del Mar.

Els vaixells. El dibuix publicat ha reduït el nombre de vaixells que distingien el model del Civitates limitanse a tres dels models més corrents d’embarcacions de l’època, una barca petita que bé podria ser un llagut, un vaixell de vela i, al fons, una galera, embarcació per rems que era el vaixell de guerra més emprat en el Mediterrani des de l’època antiga.