375 - COROMINA I FARALT, Josep

El nou perfil del front marítim de la ciutat. Aquest gravat d’inici del segle XIX recupera el que havia estat una de les perspectives més representades de la ciutat: la vista des del mar. En aquest cas, la gran novetat és el pes que pren, en primer terme, el nou barri de la Barceloneta bastit a partir de 1753. Tot i que la Barceloneta ja havia aparegut dibuixada en un gravat de Josep Baxeras de 1779 (crf.238), aquesta pot considerar-se la primera vista on realment es representa el barri amb cert detall, tant pel que fa a l’alçat uniforme de les seves cases de planta i pis, com a l’estructura del seu entramat de carrers ortogonals i el temple de Sant Miquel. La resta de la ciutat queda en un segon pla molt llunyà i amb poca perspectiva, per la qual cosa només s’identifiquen aquells edificis més propers a la línia de costa, com ara les drassanes reials.

La Barcelona napoleònica. Com indica el títol de la làmina, el gravat representa la ciutat de Barcelona durant l’ocupació francesa a l’època de la Guerra del Francès (1808-1814). De totes maneres, més enllà de l’encès to patriòtic i antifrancès que destil·la la llegenda, i de les banderes britàniques de la flota que apareix davant la costa, la imatge de la ciutat que es representa en el gravat no conté cap narració heroica o de fets gloriosos de l’episodi de la Guerra del Francès. El 13 de febrer de 1808, les tropes napoleòniques comandades pel general Duhesme van entrar a Barcelona amb més de 5.000 homes i prop de 2.000 cavalls. Tot i que en teoria només havien de passar per la ciutat camí de Cadis, el dia 29 de febrer van ocupar la Ciutadella i el Castell de Montjuïc. S’iniciava així la invasió per sorpresa, estesa a tota la península, i que va acabar un mes després amb l’abdicació de Carles IV i l’entronització per part de Napoleó del seu germà Josep com a nou rei d’Espanya. En el cas de Catalunya, l’ocupació anà més enllà ja que el Principat fou incorporat a l’imperi francès entre 1812 i 1814.

L’activisme antifrancès del gravador Josep Coromina. Josep Coromina i Farralt (1756-1834) fou un gravador barceloní que excel·lí en la tècnica de la talla dolça. Durant l’ocupació francesa, Coromina va aportar el seu treball de gravador a la causa reialista de Ferran VII. De la seva mà van sortir, per exemple, diversos models d’escarapel·les patriòtiques que es feien servir a mode d’insígnies amb el retrat del rei. El mateix any del retorn del Deseado (1814), Josep Coromina va demanar un préstec a la Junta de Comerç per tal de poder realitzar una sèrie de gravats que havien de descriure la insurrecció de Catalunya contra Napoleó. La sèrie duia com a nom, Hechos memorables en Cataluña durante la última Guerra de la Independència i la van formar 8 obres realitzades entre 1814 i 1822. El primer d’aquests gravats és precisament la vista de Barcelona ocupada pels francesos. A la resta de gravats -entre els que troben fets com la resistència de la vila de l’Arboç, la batalla del Bruc o l’ocupació de la Ciutadella- van participar-hi d’altres artistes com Antoni Rodríguez, Bonaventura Planella i Salvador Mayol i els gravadors Luigi Fabri i Juan Folo o Francesc Fontanals.