78 - C. Puche

La ciutat des de Collserola. Dedicada al rei Carles II, tal com s’indica a la part esquerra del gravat, la imatge de la ciutat i del seu Pla és força insòlita, tant pel tractament força irreal del conjunt com pel punt de vista adoptat, situat a la part superior de la serra de Collserola. El resultat és una visió aèria on s’ha reproduït amb ben poca fidelitat la topografia de Barcelona, de la muntanya de Montjuïc i, en general del seu entorn –com ha estat dit pels autors que van treballar el tema, és probable que el seu dibuixant no hagués estat mai a Barcelona. L’esquematització de la imatge porta a convertir la planta de Barcelona en un quadrat, amb una distorsió molt visible de la seva forma interna, la curvatura de la Rambla i la reducció del Raval; a banda i banda de la ciutat surten les vies en línia recta en direcció a Girona i a Madrid.

El setge a la ciutat de 1697El Pla de Barcelona esdevé una plataforma plana i neta d’accidents geogràfics per representar l’escenari bèl·lic arran del setge de 1697 amb motiu de la Guerra dels Nou Anys. Destaquen, ben definits, la línia d’atac de l’artilleria de l’exèrcit francès davant de la muralla de terra de la ciutat, i els avançaments de les línies paral·leles situades entre els baluards de la Porta Nova i la Porta de l’Àngel. En contraposició a la situació de l’exèrcit enemic, hi ha la representació d’un primer pla situat a les estivacions de Collserola integrat per una alineació humana, els anomenats “gent de la terra”.

La contraposició d’aquest gravat amb l’obra de Beaulieu és obligada ja que Clemens Puche ens ofereix el setge a Barcelona vist des del bàndol de les tropes castellanes. Ho acaba de refermar amb la col·locació de l’escut pertanyent a Carles II, amb el toisó d’or a la part baixa, que identificava a la casa dels Habsburg a Espanya des del rei Felip II. Al centre superior de la imatge, la patrona de la ciutat, Santa Eulàlia, com a protectora del cos urbà.