L’Atles publicat en 1998 oferia per primera vegada sencera la iconografia gravada de la ciutat. Oriol Bohigas ho comentava d’aquesta manera:

“ … Soley ens ofereix el que podríem dir una història del gravat a través del tema de les successives versions iconogràfiques d’una ciutat, tot això tractat amb una gran exigència bibliogràfica… Quasi la meitat dels gravats dels dos volums eren fins ara pràcticament desconeguts… És impossible resumir el contingut. Un altre mèrit de l’ atles és el d’oferir diverses línies de lectura…” (Extracte de la crítica publicada el 19 de març de 2003).

La presència imposant del gravat palesà el lligam entranyable i absolut de la història de Barcelona amb les escomeses bèl·liques. I d’una manera fulgent el Setge de 1714 amb el seu Onze de Setembre.

La propagació abundosa i internacional dels gravats de Rigaud convertiren el setge de Barcelona de 1714 en una idea que esdevindrà mite o entelèquia, segons l’historiador, segons les opinions polítiques.

Els diversos estudis històrics i urbanístics que s’han anat fent, especialment als voltants de 2014, han pres peu en la imatge gravada per donar suport i relleu a llurs textos i desenvolupar noves coneixences. Desitjant col·laborar en l’admirable sintonia de les recerques científiques motivades per una mateixa memòria i una mateixa causa, hem volgut perllongar la relació deixant en la Web una entrada oberta, anomenada “comunicacions”. En ella seran publicades en l’idioma en que es rebin les dissertacions que s’hi vulguin convidar. Cal adreçar-les, en format pdf, a: info@atlesdebarcelona.cat

Barcelona és la nostra sofrença i la nostra glòria. Però Barcelona és a demés una ciutat important i estem convençuts que la ciutat, infern o paradís, és de totes maneres, el lloc decisiu, tant o més que els parlaments nacionals, on s’han de promoure les lluites pel salvament del planeta tant maltractat i amenaçat.

Ho afirma, amb molta més autoritat, Federico Mayor Zaragoza, antic president de la UNESCO i actual president de la Fundació Cultura de Pau en la carta que ens ha adreçat per obrir la Web de l’Atles:

“Les ciutats són on viuen els ciutadans. No hi ha democràcia a escala mundial, regional i nacional si no hi ha democràcia en l’àmbit municipal, que reflecteix directament el comportament democràtic personal. Tot, en darrer terme, depèn de l’educació, entès com un procés que resulta en éssers humans “lliures i responsables.”

Estem iniciant una nova era. De la vida rural a la urbana, i ara, progressivament, era digital, que permetrà una “relocalització” dels habitants de la Terra. Per fi, consciència global. Per fi, capacitat d’expressió, de participació. Per fi, la dona a l’estrada.

Per fi, de súbdits a ciutadans complerts.

Per fi, la transició des d’una cultura d’imposició, violència i guerra a una cultura de trobada, conciliació i pau.

Per fi, la gran inflexió de la força a la paraula. L’Atles de Ramon Soley apareix, per tot el que precedeix, en un moment molt oportú. El primer que es requereix és una “reconversió de les mentalitats”. Aquesta excel·lent publicació hi contribuirà”.

intro

 

La primera edició d’aquest Atles de Barcelona sortí l’any 1998.  2 vol.
31 x 44 cm.

Vol I: 23 d’abril; LXXVII, 1- 512 p. Làmines 1-347. Segles XVI, XVII i XVIII. Introduccions, traduïdes al castellà i a l’anglès. Bibliografia

Volum II : 11 de setembre; 513 -1094 p. Làmines 348 – 740. Segle XIX. Histograma; índex tipològic, toponímic, onomàstic i general. Glossari. Repertori.

JOSEP GASSET: Redacció de fitxes i recerca.

Les tapes dels dos volums dibuixades per Antoni Tàpies.

Elaborat i editat per Ramon Soley i distribuït per Editorial Mediterrània.

ISBN: Atles de Barcelona 84-8334-023-2. Vol I: 84-8334-024-0.
Vol II: 84-8334-025-9.

 

elogi-foto

Elogi de Barcelona
PDF 2,9 MB

Introducció general
PDF 2,8 MB
Introducció a l’Atles. Introducció històrica i metodològica per Josep
Gasset. BibliografIa.

Índexs
PDF 5,2 MB
Diagrama cronològic. Índex toponímic. Repertori. Glossari.

Contribucions externes
PDF 496 KB
Introducció històrica als diversos setges de Barcelona i guerres de Catalunya. Segles XVI-XVIII.